Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols

TOT EL MUSEU

×

Exposicions a l'Antic Hospital

Exposicions a la Caseta de Salvament

Exposicions al Monestir

Properes exposicions

Arxiu d'exposicions
logo Exposició

Turó dels Guíxols

Caseta de Salvament

El salvament marítim

La Caseta i els materials del fons formen un conjunt patrimonial únic de material original de finals del s. XIX sobre salvament marítim ubicat, a més, en el seu entorn original. No hem localitzat cap altre conjunt original tant complet d’aquesta època. És, amb tota seguretat, únic a la Mediterrània i, probablement, al món. Al seu interior s’hi troba, entre altres objecte interessants, l’emblemàtic bot de salvament Bohera, punta de llança de la tecnologia marítima de l’època; autorrecreçable i insubmergible navegava amb cinc remers per banda i, si calia, amb tres veles.

Naufragi del vapor Trentino

Corria l’any 1919. El vapor italià Trentino, de matrícula genovesa, portava un carregament de blat des d'Orà – Algèria - a Sant Lluís del Roine – França - quan un temporal del sud-est el va sorprendre. L’intens onatge va fer que la càrrega situada a la seva bodega es desplacés i el desestabilitzés. Finalment va naufragar quedant varat a la badia de Sant Pol.

Vapor trentino

Fons fotogràfic de l’Arxiu Municipal de SFG, reg. 2712 - Col·lecció Espuña–Ibàñez. Autor de la imatge, Josep Manetes.

Els perills de la mar

Des d'aquest mirador privilegiat solem poder contemplar una mar tranquil·la i encalmada, però també els canvis bruscs del seu caràcter quan, en pocs minuts, la mediterrània passa a mostrar-nos la seva cara més feréstega: maltempsades i temporals, llevantades ferotges que desencadenen tota la força de la natura a tocar de la nostra costa.
A l'actualitat comptem amb mitjans tecnològics que ens fan previsió meteorològica amb temps suficient com per a poder-nos resguardar i prendre totes les precaucions necessàries. Alhora, les embarcacions disposen de sistemes de salvaguarda i de protecció personal eficaços però, si malgrat tot ens atrapa una tempesta al mig de mar, o mentre anem navegant patim una avaria que ens deixa varats i a mercè dels elements, comptem amb sofisticats mitjans de comunicació per demanar auxili i rebre socors a temps.
No obstant, les notícies de persones que perden diàriament la vida a mar no paren d'omplir els mitjans de comunicació ja siguin banyistes imprudents, pescadors o mariners en el desenvolupament de les seves feines o, el que és més colpidor, persones desesperades fugint de conflictes armats, misèria i fam que s'aventuren a creuar aquest mar nostre a la recerca d'una oportunitat de vida al continent europeu.
Per sort, sempre hi haurà persones valentes que la seva dedicació serà la de salvar vides, moltes vegades de manera absolutament altruista. Així és actualment i així va ser, també, en el moment fundacional d'aquesta estació local de salvament de nàufrags. Però… de quins mitjans disposaven al segle XIX?

Rescat Open Arms

Moment d’un escat a la mediterrània dut a terme per Proactiva Open Arms - Autor de la imatge, Open Arms

El salvament de nàufrags a la nostra ciutat

A Sant Feliu de Guíxols el 1886 es constitueix la secció local de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos amb l’objectiu de salvar la vida als que naufragaven. L’any següent es construeix la caseta on us trobeu ara mateix des d’on es dominen els ports de l’Abric i de Calassanç, en aquella època força indefensos.
S'encarrega a l'empresa Burrell i Cía. de Barcelona la construcció del bot salvavides model beeching-peake, de 10’10m. d’eslora i el carro varador de 6 m. de llargada. Es dota la infraestructura dels elements necessaris per dur a terme els rescats:, canó llançacaps i projectils, fanals, anclots, cordatges, galledes, cadenes, varietat de bossells, pasteques, cúrries, caixes de cordatges, diversos salvavides, àncora surant i andarivell.

Plànol de la façana

Plànol de la façana N.O de l'Estació de Salvament de Nàufrags. 1886-1887. Sense signatura

El bot de salvament Miquel de Bohera

El bot de salvament era l'element essencial que feia possible els rescats amb una major seguretat tant pels naufragats com pels rescatadors.
Les seves principals característiques consistien en el fet de ser insubmergible i autoredreçable ja que en el procés constructiu les parets es van fer amb fustes creuades capa sobre capa i amb lona enquitranada al mig. Això garantia que, en rebre un fort impacte, les fustes no s’esquincessin.
A proa i a popa té dues càmeres d’aire que n’impedeixen el bolcat cap per avall i el retornen a la posició normal. També hi ha distribuïts per la barca una vintena de dipòsits de coure que n'asseguren l’estabilitat. Igualment, disposa d’un sistema de vàlvules de desguàs per evacuar ràpidament l’entrada d’aigua. Navegava amb cinc rems per banda i, si calia, amb tres veles.
A començaments d’abril de 1898 van tenir lloc a Barcelona les proves oficials del bot, Se’l va batejar amb el nom de Miguel de Bohera en record d’un famós militar guixolencs del s. XVI, capità general de la Marina espanyola.
La brigada de salvament de Sant Feliu de Guíxols constava d’un patró, 11 remers i un altre grup d’homes que es quedaven en terra per disparar els canons i fer els senyals. Eren persones que no eren necessàriament mariners, sinó gent del poble sempre a punt per si els necessitaven: tapers, pagesos, pescadors…
Tot un testimoni del passat mariner de la ciutat i del voluntarisme dels seus veïns. Perquè aquesta institució es finançava amb les donacions de gent de totes les condicions cadascú en funció de les seves possibilitats, i es nodria del treball de persones dedicades a ajudar als altres en moments de necessitat.

Gravat bot de salvament i carro

Reproducció d'un gravat extret de Les annales du sauvetage, tom I. 1886 Signat: A de Crisenoy per a Belhatte. SC.

Un canó per salvar vides

Aquest canó, model Dawson, estava dissenyat per facilitar l’arribada d’un cap guia de diàmetre reduït a l’embarcació sinistrada i establir-hi un enllaç per poder tirar caps més gruixuts i resistents. El seu abast era d'uns 420 m. Un cop establert el contacte entre la nau naufragada i terra ferma, es podia procedir a l’evacuació de la tripulació de forma individual.

Dibuix canó Dawson

Dibuix del Canó Dawson.

Comparteix aquesta pàgina