Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols

TOT EL MUSEU

×
logo Exposició
EXPOSICIÓ FINALITZADA EL 05 de Setembre de 2021

Camins de ronda

del 20 de març al 27 de juny de 2021

Antic Hospital - La Capella

Impulsada per la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana amb el suport de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat, i projecte expositiu del Museu Marítim de Barcelona, Camins de ronda proposa un recorregut per la diversitat de paisatges i maneres de viure d’uns senders que uneixen tota la costa catalana. Convida els visitants a conèixer de prop les persones que transiten per aquests senders -ja sigui la població local que en fa ús com els visitants que en gaudeixen- i a acostar-se a la riquesa d’entorns i sensacions que evoquen. Una invitació a conèixer la vessant humana d’uns camins que s’han convertit en un dels elements d’identitat del país. Camins de ronda recrea i posa en valor la diversitat paisatgística i social de la xarxa de senders que ressegueix la costa catalana a partir d’un guió elaborat pel geògraf i fotògraf Rafael López-Monné (Tarragona, 1964).
Inaugurada al Museu Marítim de Barcelona, l’exposició s’exhibeix als equipaments costaners que formen part de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, i és seguint aquesta ruta com arriba a Sant Feliu de Guíxols per incidir en les característiques específiques locals d’aquests senders i posar en valor el patrimoni costaner més proper a nosaltres. L'expressió fer la ronda significava antigament l’acció de recórrer els carrers d’una població o els diferents departaments d’una fortificació per procurar impedir els atacs i mantenir-hi l’ordre. En origen, s’anomenaven camins de ronda els que recorrien l’interior de la muralla d’una vila, però més endavant també es va utilitzar aquest terme per als camins que eren per vigilar la costa i el mar. Aquests darrers ens regalen bonics paisatges i un patrimoni del nostre litoral ple d’història, i ens permeten esbrinar-ne els secrets tot caminant sense presses. Àmbits expositius L’exposició consta de cinc àmbits a través dels quals repassa l’origen dels camins de ronda com a espais necessaris d’accés al mar i als recursos naturals com a font de riquesa, l’aprofitament com a línia costanera de protecció d’estranys i perills procedents del mar, i descriu el caràcter públic i comunitari d’aquests senders de costa -malgrat alguns episodis de privatització llargament denunciats pels usuaris-, via d’entrada de mercaderies i de contraban, però també punt de trobada amb la natura i el paisatge arran de mar.

  • ÀMBIT 1. Introducció
  • ÀMBIT 2. Camins per rondar
  • ÀMBIT 3. Camins de treball
  • ÀMBIT 4. Camins de perill
  • ÀMBIT 5. Camins de paisatge

Inclou un conjunt de fotografies que mostren trams de camins de ronda al llarg de tota la geografia catalana, acompanyades de quatre pintures d’indrets del nostre litoral proper procedents de les col·leccions del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, objectes simbòlics evocadors de la vida a tocar de la costa i un audiovisual que acosta els visitants a indrets d’interès paisatgístic i social.
Fotografia: Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols Les fotografies procedeixen dels fons d’arxiu i col·leccions de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, Mike Alentorn, Pep Callís i l’Ajuntament de Palamós, Josep Esquirol i l’Arxiu Històric de l'Escala, Getty Images, Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, Rafael López-Monné, Museu Marítim de Barcelona, Daniel Punseti i l’Arxiu Camí de ronda, Joan Riambau, Ricard Riambau i Mercè Toldrà.
Les quatre pintures exposades procedents del fons d’art del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols són:

  • Platja de Sa Conca. Ferran Ponsjoan. Pintura a l’oli sobre tela. (peça recentment incorporada al fons d’art del Museu d’Història, donació de la família Ferrer-Malaret)
  • Estiu a s’Agaró.Alexandre Matas. Pintura a l’oli sobre tela.
  • La cala del Vigatà i Sant Elm. Ferran Ponsjoan. Pintura a l’oli sobre tela.
  • Marina-Canyet. Josep Albertí. Pintura a l’oli sobre tela.

Les aquarel·les exposades són obra Néstor Sanchiz, de la seva col·lecció particular, prestades especialment per a l’exposició.
La Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana és una xarxa d’equipaments orientats a la gestió del patrimoni marítim que comparteixen els objectius de fomentar la cultura i el patrimoni marítims tant entre la població en general com en l’entorn escolar, impulsar la recerca sobre temes vinculats a la cultura i el patrimoni marítims en totes les seves manifestacions tant materials com immaterials, promoure els museus com a centres dinamitzadors del patrimoni cultural marítim i cooperar en la realització d’activitats de difusió, de formació i de debat. La Xarxa potencia també l’intercanvi d’experiències i coneixements entre els seus membres, promou la formació i el reciclatge del personal dels museus, i impulsa la col·laboració amb la Universitat i els centres de recerca. Creada l’any 2006, és hereva de l’Associació de Museus Marítims de la Costa Catalana que, sota el nom de «La Mar de Museus», es va constituir el mes de febrer de 1999.
Entre les iniciatives que ha impulsat destaquen l’edició de la guia de patrimoni marítim de la costa catalana, l’exposició itinerant Retrats de mar, amb fons pictòrics dels museus de la Xarxa, o l’edició de la guia d’activitats educatives Entorn al mar, que inclou l’oferta educativa per al sector escolar dels museus integrats a la xarxa. Més informació: museusmaritims.mmb.cat


RECORREGUT DE L’EXPOSICIÓ. TEXTOS DE SALA

ÀMBIT 1. Introducció

Un país de mar

Catalunya és, fonamentalment, un país litoral. Per mar van arribar els grecs a Empúries i també els fenicis, que fins i tot navegaven aigües amunt pel gran riu d’Iberia. L’idioma que parlem i bona part del que som va entrar pel port de Tàrraco. Després vindrien els dies de les grans drassanes de Barcelona, l’imperi català a la Mediterrània, el Consolat de Mar, el comerç amb Amèrica, les exportacions tèxtils, el comerç del vi i l’aiguardent, el turisme... Ha estat gràcies al mar que Catalunya, un país petit, s’ha obert al món.

Fotografia: Joan Rimbau

ÀMBIT 2. Camins per rondar

Camins arran de mar

Durant segles, els pobladors de la costa han dibuixat camins i senders a prop del mar per aprofitar-ne els recursos, però també per vigilar els perills que arribaven de més enllà de l’horitzó. El nom de camins de ronda prové precisament d’aquesta funció de vigilància. Sovint es tracta de camins humils. Els camins importants procuraven apartar-se de la costa per evitar els perills i les dificultats.

Fotografia: Rafael López-Monné

Camins públics, camins de llibertat

Els camins de ronda i la resta de camins de costa que la gent ha utilitzat des de temps immemorials són de titularitat municipal, al servei de la comunitat. És a dir, són camins públics i, com a tals, imprescriptibles, inembargables i inalienables. Una altra cosa és, però, si hem sabut defensar prou bé aquest patrimoni públic i el dret fonamental de poder circular-hi.

Fotografia: Rafael López-Monné

Camins de dret, no de servituds

Els camins de ronda no s’han de confondre amb la servitud pública que fixa la Llei de costes: una franja de sòl de 6 m d’amplada per on la gent té dret a passar, tant si el terreny és públic com si és privat. Es mesura a partir de la franja del domini públic de costes que marquen les fites. Aquesta franja és ampliable fins a 20 m en indrets de trànsit difícil, com ara els penya-segats. Els camins de ronda, en canvi, són veritables camins públics i la franja de sòl també ho és. De vegades circulen dins d’aquesta franja de servitud i altres vegades no.

Fotografia: Rafael López-Monné

ÀMBIT 3. Camins de treball

Camins per buscar menjar

Des de fa milers d’anys els pobladors que han viscut prop del mar s’han acostat als penya-segats i les platges a la recerca d’aliment. Per arribar als millors llocs, van anar dibuixant corriols i camins que, al capdavall, van ser els primers camins de mar. Al poblat iber de Castell (Palamós), per exemple, s’han trobat closques de mol·luscs cuinades fa més de cinc mil anys.

Fotografia: Rafael López-Monné

Camins per arribar a les barques

Els ports ben protegits amb espigons són molt recents. Durant segles, els pescadors varaven les barques damunt la platja. A l’Ametlla de Mar, per exemple, l’escassetat d’espai va obligar a buscar altres llocs, com ara l’estany del Gras, on s’arribava seguint el camí de ronda. A més, quan es navegava a vela i a força de braços, hi havia pescadors que triaven guardar la barca en indrets més a prop dels caladors que no pas al poble.

Fotografia: Pep Callís. Ajuntament de Palamós

Camins per il·luminar

Pels mariners, els fars són uns objectes molt especials. Tot i la llum elèctrica actual, els fars continuen transmetent l’antiga presència de les primeres fogueres. Situats a la vora dels penya-segats, quasi penjats sobre el buit, alguns dels camins que hi porten són una mena de corda que els subjecta a terra ferma, per evitar que siguin xuclats per l’abisme fosc i rugent de les nits de tempesta.

Fotografia: Getty Images

Camins d’ovelles, d’herba i sal

El litoral català, encara que costi de creure, ha estat un espai molt habitual per als ramats. Vora els aiguamolls creixien bones pastures d’hivern i, a més, la mar regala —a petites dosis— la preuada sal que tant convé als animals, dipositada a les roques esquitxades per les onades. Ho sabien bé els pastors mentre recorrien el camí ramader que vora el mar pujava del Delta de l’Ebre a Barcelona.

Fotografia: Getty Images

ÀMBIT 4. Camins de perill

Camins per assaltar, raptar, robar, assassinar...

Molt abans que Hollywood convertís els pirates en galants simpàtics, les poblacions de la costa els van maleir una i mil vegades. Arribaven, saquejaven, robaven, mataven els qui oferien resistència i raptaven els que no havien pogut fugir. Al cap d’uns dies en reclamaven el rescat i l’intercanvi es feia en alguna petita cala del litoral. Els que no podien pagar, eren venuts com esclaus al nord d’Àfrica. Els masos propers a la costa es van fortificar i, especialment durant els segles XV i XVI, es va bastir una xarxa de torres de guaita per avisar amb temps de la seva arribada.

Fotografia: Getty Images

Camins de delictes i de supervivència

Al segle XVIII, Banyuls era el centre català més gran de distribució del tabac holandès i brasiler de contraban. La seva influència s’estenia fins al litoral de Tarragona, on consten captures de falugues banyulenques. El mar ha estat, de sempre, la gran porta d’entrada de mercaderies —legals o il·legals—, i els camins de ronda van convertir-se en el camp de joc de carrabiners, contrabandistes i guàrdies civils.

Camins de malalties i epidèmies

Les embarcacions que atracaven als ports, de tant en tant, portaven malalties i epidèmies. Quan se’n temia per l’arribada d’alguna, fins i tot es disposaven homes armats al llarg de la costa per impedir qualsevol desembarcament. A Cambrils, per exemple, l’antic camí de ronda rebia el nom de camí de Sanitat. La tripulació dels vaixells sospitosos havien de passar un temps de quarantena, o bé dalt del vaixell, o bé reclosos als llatzerets, en recintes tancats (quasi presons) a terra.

Museu Marítim de Barcelona.

Camins de tragèdies i d’esperances

La mar ha alimentat durant segles nombroses famílies de pescadors, però, de tant en tant, se’n cobra un preu terrible. Posen els pèls de punta els relats de les terribles tempestes sobtades que van enxampar els pescadors a la mar i com, sense motor, a vela i rems, maldaven per salvar la vida i retornar a l’empara del port. Tot això, mentre els seus familiars, horroritzats, contemplaven l’escena des de la costa. De dia o de nit, amb fanals i torxes, la gent del poble resseguia els camins de ronda buscant supervivents.

Museu Marítim de Barcelona.

Camins de pors i de guerres

A ulls dels militars, l’horitzó ha estat sovint sinònim d’invasió. A l’inici de la Guerra Civil, per exemple, els comandaments republicans de Catalunya temien un atac per mar des de Mallorca i van ordenar aixecar defenses al llarg de la costa, sovint al peu dels camins de ronda. Acabada la guerra, va ser el general Franco qui temia ser atacat per les forces aliades i va manar la construcció de nous búnquers, nius de metralladores i trinxeres.

ÀMBIT 5. Camins de paisatge

Camins d’olis, tinta i aquarel·la

«Eren molts els dies que, de tan embriagat de llum, s’oblidava de menjar». Josep Pla explica que el pintor Francesc Gimeno passejava per les cales de Begur, Fornells, sa Tuna, les Medes... buscant la llum que ell associava a l’eternitat, a l’infinit. Ell i altres artistes com ara Josep Mascort o Joaquim Mir, i el mateix Pla, van anar construint una nova visió estètica i emocional dels espais costaners que durant segles havien estat percebuts com a caòtics i lletjos. El paisatge no existia, aquests artistes el van inventar.

Fotografia: Josep Esquirol. Arxiu Històric de l’Escala

Camins balsàmics

Al primer quart del segle xx l’arquitecte i poeta Rafael Masó va projectar la urbanització de S’Agaró i va ser el primer a Catalunya a bastir un camí pensat expressament per passejar i gaudir de l’horitzó. Avui dia, els humils camins de ronda acompleixen una nova funció de gran transcendència: faciliten el contacte amb la naturalesa, la llum, l’aire, el paisatge i la història que acumula el nostre litoral. En definitiva, ens ajuden a ser una mica més feliços.

Camins que cal defensar

Pocs espais hi ha tant desitjats i cobejats com els de la primera línia de mar. No és estrany, doncs, que sigui complicat reobrir antics camins ocupats, que costi, sovint, fer valdre els drets de la propietat pública davant dels interessos privats, de vegades molt poderosos. Els ajuntaments, que són els propietaris dels camins, no sempre tenen forces per encetar segons quines batalles. És evident que la conscienciació i la pressió popular tenen un pes fonamental en aquests casos.

Camins per evocar

Malgrat els problemes d’ocupacions, el principal repte dels camins de ronda té a veure amb la tendència a transformar-los en passejos marítims. Terra o formigó? La transformació entra en contradicció precisament amb el valor natural i històric dels darrers racons ben conservats del nostre litoral. De nosaltres depèn conservar els darrers exemples d’aquests humils camins i el seu extraordinari paper evocador. Un bon exemple de la màxima «menys és més».

Fotografia: Ricard Riambau


CURRÍCULUM GUIONISTA

Rafael López-Monné

Rafael López-Monné (Tarragona, 1964) és llicenciat amb grau en Geografia i Història per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). Ha realitzat cursos de doctorat, suficiència investigadora i màster en Geografia Humana per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També és Postgrau en Estratègies de desenvolupament rural a la Mediterrània per la Universitat de Lleida (UdL).
La seva tesi de llicenciatura es va centrar en l'estudi del senderisme com a fenomen social i turístic (Senderisme, camins i Senyals, Arola Editors 1999). És coautor, juntament amb Xavier Campillo, de la publicació El llibre dels Camins (Arola Editors 2010). Ha publicat més d'una desena de guies d'excursions i dirigeix ​​la col·lecció De ferradura. Guies per a caminants curiosos, d'Arola Editors.
És responsable de la direcció dels projectes de creació de la xarxa de camins a la comarca del Priorat i a Tarragona. És expert de l'ANEP per a l'avaluació de projectes. Ha coordinat el Manual de senyalització de camins i itineraris de la Generalitat de Catalunya. Actualment combina els treballs com a consultor especialitzat en turisme rural i senderisme amb les de fotògraf, redactor i professor associat de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV.


INFORMACIÓ PRÀCTICA

Dates

Del 20 de març al 27 de juny de 2021

Espai

Museu d’Història - Capella de l’Antic Hospital Municipal

Horari

General fins el 27 de juny de 2021

Divendres de 17.00 a 20.00 hores

Dissabtes d’11.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00 hores

Diumenges i festius d’11.00 a 14.00 hores

Especial de Setmana Santa – de l’1 al 5 d’abril de 2021

Dijous 1 de 17.00 a 20.00 hores

Divendres 2 i dissabte 3 d’11.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00 hores

Diumenge 4 i dilluns 5 d’11.00 a 14.00 hores

Preu

Entrada lliure i gratuïta - Aforament limitat segons normativa anti Covid-19

CRÈDITS

Projecte expositiu

Museu Marítim de Barcelona

Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya

Producció

Museu Marítim de Barcelona - Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols

Guió

Rafael López-Monné

Disseny i Producció

Manubens FX

Enginyeria de Sistemes Audiovisuals, SL

Gràfiques Bigas

Fotografies

Museu Marítim de Barcelona

Museu d’Història de St. Feliu de Guíxols

Ajuntament de Torroella de Montgrí

Pep Callís, Ajuntament de Palamós

Daniel Punseti / Arxiu Camí de ronda

Josep Esquirol, Arxiu Històric de l'Escala

Mike Alentorn

Rafael López-Monné

Joan Riambau

Ricard Riambau

Mercè Toldrà

Getty Images

Agraïments

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Observatori del Paisatge. Departament de Territori i Sostenibilitat

Comparteix aquesta pàgina